Qué us podria dir de Yerevan? Doncs la veritat és que ben poca cosa. No he estat el suficient temps com per poder averiguar com és la ciutat o el País.
Les primeres sensacions que et venen al cap són les de Cromagnon's Land. Al cap d'uns dies penses Cromagnon's Land i a l'hora de marxar penses Cromagnon's Land.
Són una gent molt i molt tancada, sempre sembla que estiguin enfadats, et miren amb malacara pero no pas perque et tinguin una especial mania, sino que un cop parles amb ellls es veu que són aixi de cara.
L'estada en si no ha estat molt profitosa que diguem. La unica sort és que en una de les nits que vam sortir a sopar forade l'hotel ens van prometre que farian una actuació de jazz al restaurant on anavem i el final el pianista de jazz no va poder venir. La sort és que enlloc del concert de jazz, la mestressa del restaurant ens va oferir un concert totalment improvitzat de lírica, acompanyada d'un piano, senzillament espectacular. A part, el propi concert tenia un alicient especial, només hi erem 3 al restaurant, el grup i jo. Vam disfrutar com a camells escoltant-la. L'ambientació també ajudava molt en aquest cas, ja que ho va fer a la sala del menjador,que és rodona, i va apagar totes les llums dela sala, la qual estava només iluminada per una serie d'espelmes repartides per tot el restaurant. En definitiva, un gran espectacle.
Tret d'això poca cosa més a comentar de la ciutat de yerevan.
dijous, 10 de desembre del 2009
diumenge, 6 de desembre del 2009
SANA'A / IEMEN (5 dies)
Si a kampala et preguntaves:-"Que fotu jo aki?" mentre vas cap a Kampala des de l'aeroport, a Sana'a això ja t'ho preguntes al agafar l'avio per dirigir-te cap allà.
Quan et trobes al avió i quan ja estas a punt d'arribar comences a veure que les dones que viatjan almateix avió que tu es comencen a tapar totes senceres només deixant els ulls a la vista, comences a veure a on vas a parar.
Al arribar al aeroport passes per uns controls de visat que són d'un altra planeta, retrocedeixes en el temps uns 100 anys. Són unes garites elevades amb un poli dins que fot una cara de pocs amics espectacular. Ja de base tota la policia fronterera tampoc té gaire bon aspecte pero és que al Iemen fan especialment respecte.
Al sortir de les vises surts a la part de equipatge, on hi ha una sola cinta porta maletes on s'acumulan totes les maletes de tots els vols del moment, i això fa que la gent tiri toptes les maletes al terra per intentar recuperar la seva.
Al sortir de l'aeroport ja m'estaven esperant en cotxe, perque no és gens recomanable que agafis cap mena de transport public, per com es troba la situació politica i la situació dels turistes a la zona.
És un país que realment veus que la gent quan et mira no t'hi vol al lloc. Així com a altres llocs et miren encorosts, aqui no pas, aqui els veus la cara com dient:-"Que hi fots aqui?", per suposat no és general aquest pensament, pero és la sensació que et dona el lloc.
Mentre vas cap a l'hotel veus tots els carrers les persones i l'ambient de Sana'a. totes les carreteres estan fetes un pel malbé ja que no hi ha gaire tema de manteniment de carreteres. Forats i més forats a l'asfalt, no hi ha quasi lluminaria als carrers. De fet les uniques llums que es veuen són les de les finestres de les cases.
Veus ràpidament el nivell de vida que tenen tots els seus habitants, deixant a banda, és clar, com sempre , les classes més potentades del país.
Quan vam arribar al hotel em va sorprendre el nivell de seguretat que tenen tots i cada un dels hotels de Sana'a. Tots els hotels tenen abans d'entrar al seu perimetre una caseta on hi ha uns 4 guardies,pots trobar una primera barrera de punxes a l'asfalt despres una cadena inmensa, despres una barrera molt gruixuda i una altre barrera de punxes al terra. Això per entrar. Per sortir exactament el mateix. Un cop passes les primeres barreres i ja ets a dins del perimetre de l'hotel arribes a la tpica illeta on els cotxes fan la volta per deixar-te davant de la porta de l'hotel però, en aquesta cas, com no, en mig de la illeta, a l'asfalt pots trobar una serie de pilones gegants de ciment armat perque qualsevol cotxe que hi passi hagi d'anar ben a poc a poc i despres arribes a la l'entrada de l'hotel.
Quan creues la porta de l'hotel sembla com si el que acabes de veure fos fa molt de temps perque és un mega hotel super modern i molt i molt hortera, amb daurats per tot arreu i marbres i tot i molt.
Un cop fem el check inn pujo a l'habitació, per cert una mega habitació i molt i molt comode, que desde la finestre puc veure la entrada de l'hotel. Sorpresa meva quan, a més de totes les proteccións de seguretat que teniem per entrar a l'hotel, veig que a més tenia una sorpresa reservada protegint la entrada de cotxes:
Despres de totes les sorpreses de seguretat, i a l'endemà procedia per fer la visita de replanteig de la instal.lació que haurem de fer en el futur proper, i al passar per tots els carrers de la capital del Iemen veus que és un estat un poc insegur. Cada carrer per on passes hi ha control policial per inspeccionar vehicles, i aqui la policia té plena potestat per revisar el que l'hi vingui de gust, si ho veu sospitós. L'estat de tots els edificis de la ciutat estan realment destrossat, es cauen a trossos. Els carrers de la cutat en el mateix estat que el de la carretera d'accés a l'aeroport, destrossades i amb forats per tot arreu.
Les oficines on hem de realitzar els treballs es troben en un barri protegit per un perimetre de controls de vigilància i a més per pilones gegants com les del hotel limitant el pas de qualsevol vehicle per la zona.
Anant amb el cotxe per tot arreu pots arribar a veure o a intuïr com ha de ser aquest país. Un paissatge molt bèstia pero al mateix temps molt i molt captivador, la pena és que no puguis anar per la teva banda per fer turisme per la zona, perque realment té unes montanyes espectaculars i unes vistes molt i molt maques.
En aquest viatge vaig poder veure ben poca cosa, perque només hi vaig passar 5 dies i no vag tenir temps a fer gaire res, pero em va atraura molt i molt el que vaig veure.
En tot cas quan anem a fer la instal.lació del país i ens hi haguem d'estar uns quants dies ja us podré dir coses molt més detallades de la zona.
ASPECTES INTERESSANTS
Paissatges impresionants
ASPECTES DOLENTS
No pots veure tals paissatges si no els veus d'ins d'un cotxe
Quan et trobes al avió i quan ja estas a punt d'arribar comences a veure que les dones que viatjan almateix avió que tu es comencen a tapar totes senceres només deixant els ulls a la vista, comences a veure a on vas a parar.
Al arribar al aeroport passes per uns controls de visat que són d'un altra planeta, retrocedeixes en el temps uns 100 anys. Són unes garites elevades amb un poli dins que fot una cara de pocs amics espectacular. Ja de base tota la policia fronterera tampoc té gaire bon aspecte pero és que al Iemen fan especialment respecte.
Al sortir de les vises surts a la part de equipatge, on hi ha una sola cinta porta maletes on s'acumulan totes les maletes de tots els vols del moment, i això fa que la gent tiri toptes les maletes al terra per intentar recuperar la seva.
Al sortir de l'aeroport ja m'estaven esperant en cotxe, perque no és gens recomanable que agafis cap mena de transport public, per com es troba la situació politica i la situació dels turistes a la zona.
És un país que realment veus que la gent quan et mira no t'hi vol al lloc. Així com a altres llocs et miren encorosts, aqui no pas, aqui els veus la cara com dient:-"Que hi fots aqui?", per suposat no és general aquest pensament, pero és la sensació que et dona el lloc.
Mentre vas cap a l'hotel veus tots els carrers les persones i l'ambient de Sana'a. totes les carreteres estan fetes un pel malbé ja que no hi ha gaire tema de manteniment de carreteres. Forats i més forats a l'asfalt, no hi ha quasi lluminaria als carrers. De fet les uniques llums que es veuen són les de les finestres de les cases.
Veus ràpidament el nivell de vida que tenen tots els seus habitants, deixant a banda, és clar, com sempre , les classes més potentades del país.
Quan vam arribar al hotel em va sorprendre el nivell de seguretat que tenen tots i cada un dels hotels de Sana'a. Tots els hotels tenen abans d'entrar al seu perimetre una caseta on hi ha uns 4 guardies,pots trobar una primera barrera de punxes a l'asfalt despres una cadena inmensa, despres una barrera molt gruixuda i una altre barrera de punxes al terra. Això per entrar. Per sortir exactament el mateix. Un cop passes les primeres barreres i ja ets a dins del perimetre de l'hotel arribes a la tpica illeta on els cotxes fan la volta per deixar-te davant de la porta de l'hotel però, en aquesta cas, com no, en mig de la illeta, a l'asfalt pots trobar una serie de pilones gegants de ciment armat perque qualsevol cotxe que hi passi hagi d'anar ben a poc a poc i despres arribes a la l'entrada de l'hotel.
Quan creues la porta de l'hotel sembla com si el que acabes de veure fos fa molt de temps perque és un mega hotel super modern i molt i molt hortera, amb daurats per tot arreu i marbres i tot i molt.
Un cop fem el check inn pujo a l'habitació, per cert una mega habitació i molt i molt comode, que desde la finestre puc veure la entrada de l'hotel. Sorpresa meva quan, a més de totes les proteccións de seguretat que teniem per entrar a l'hotel, veig que a més tenia una sorpresa reservada protegint la entrada de cotxes:
Despres de totes les sorpreses de seguretat, i a l'endemà procedia per fer la visita de replanteig de la instal.lació que haurem de fer en el futur proper, i al passar per tots els carrers de la capital del Iemen veus que és un estat un poc insegur. Cada carrer per on passes hi ha control policial per inspeccionar vehicles, i aqui la policia té plena potestat per revisar el que l'hi vingui de gust, si ho veu sospitós. L'estat de tots els edificis de la ciutat estan realment destrossat, es cauen a trossos. Els carrers de la cutat en el mateix estat que el de la carretera d'accés a l'aeroport, destrossades i amb forats per tot arreu.
Les oficines on hem de realitzar els treballs es troben en un barri protegit per un perimetre de controls de vigilància i a més per pilones gegants com les del hotel limitant el pas de qualsevol vehicle per la zona.
Anant amb el cotxe per tot arreu pots arribar a veure o a intuïr com ha de ser aquest país. Un paissatge molt bèstia pero al mateix temps molt i molt captivador, la pena és que no puguis anar per la teva banda per fer turisme per la zona, perque realment té unes montanyes espectaculars i unes vistes molt i molt maques.
En aquest viatge vaig poder veure ben poca cosa, perque només hi vaig passar 5 dies i no vag tenir temps a fer gaire res, pero em va atraura molt i molt el que vaig veure.
En tot cas quan anem a fer la instal.lació del país i ens hi haguem d'estar uns quants dies ja us podré dir coses molt més detallades de la zona.
ASPECTES INTERESSANTS
Paissatges impresionants
ASPECTES DOLENTS
No pots veure tals paissatges si no els veus d'ins d'un cotxe
KAMPALA / UGANDA (42 dies)
Quan arribes per primera vegada a l'Àfrica et venen molts pensaments al cap. El primer que et vé quan surts de l'aeroport és: -Que collons foto jo aqui?, però a mida que vas parlant amb el taxista veus que pot ser una estada interessant.
La meva arribada Kampala (Uganda) va ser a primers de Juliol, en plena calor a Barcelona però amb temperatura força agradable a Uganda.
Vaig anar a Kampala per una estada d'uns 40 dies per fer feina.
L'arribada al hotel, de matinada, ens va caure als peus, veure el tipus d'hotel on hauriem d'estar allotjats. Era com un motel de carretera dels estats units pero a l'Àfrica, aixi que ja podeu imaginar quin tipus d'hotel era.
Al entregar-nos les habitacions vam veure que eren força grans i amb un llit molt comode, però l'entorn no acompanyava massa que diguessim.
Vam començar a fer les feines per les que haviem vingut jo i el meu grup a Kampala. Erem 4 persones i jo mateix.
La veritat és que no vam aguantar gaire al hotel i vam haver de traslladar-nos als 8 dies d'estar-hi i vam anar a allotjar-nos al Sheraton de Kampala, una mica diferent al que vam anar a parar inicialment.
Al sheraton tot va ser totalment diferent ja que és un hotel de fama internacional i que els seus serveis estan molt bé. Uns jardins espectaculars i una picineta que ja vam provar en el dia setmanal de festa que teniem.
Les feines es feien a un edifici oficial. La rebuda que vam tenir per part de tota la gent de la embaixada va ser forçaespectacular, ja que tothom ens van rebre amb els braços oberts com si ens estiguessin esperant feia temps. Els primers dies reunions i més reunions amb els responsables de les oficines on haviem de fer les feines.
Vam coneixer i fer gran amistat amb gent de la cual treballava a les oficines i que era personal local d'Uganda.
La gent que vam coneixer, en principi et miren com si fossis un mega enginyer que no poden ni acostar-se a tu, pero al mateix moment que tu mostres interès per aquestes persones, les saludes els preguntes coses, aleshores inmediatament superes aquesta barrera que ells mateixos ja apliquen pel sol fet de venir de fora.
És una gent molt afable, amable i feliç, cosa que et fa plantejar moltes coses ja que veus que realment tenen ven poc. Us posaré un exemple: -Quan marxavem a dinar ells ens preguntaven si ja marxavem i que els convidessim, nosaltres els preguntavem si no anaven a menjar, i inmediatament ens deien que no tenien diners per fer-ho. L'unic que menjen és fruita que els donen durant el dia, i com podreu entendre, de cap manera grans quantitats.
La metodologia de treball que tenen és molt curiosa. Són gent que si no estas permanent a sobre indicant-li el que han de fer no es mouen. A l'hora de fer les feines les fan pero moooooltttttttt persimuniosament. Durant tota l'estada només em trobat 3 persones que anessin de bòlid a fer feines, un d'ells en Peter.
En Peter és la persona que s'encarrega del manteniment dels edificis on es trobaven les oficines on nosaltres estavem fent les feines, un tio que no parava quiet, i en qualsevol moment que el truquessis perque necessitaves del seu ajut, et deia sempre:-"I'm comming" fos on fos, i en pocs minuts ja el tenies alla on tu el reclamaves. És amb la persona amb la que hem fet més bones migues a Kampala de la gent local i encara i mantemin el contacte via e-mail. Aquest home a nivell laboral ens ha salvat moltes vegades la vida.
Un altre dels personatges que hem conegut durant la nostra estada ha estat el que ens ha salvat de molts desplaçaments. És el nostre taxista particular a Kampala l'Elijah. Un tio que no veia tres en un burro pero que conduïa, per la nit era laseva mort absoluta, perque el veies conduïnt super concentrat i amb la mirada super fixa a la carretera, i tu podies veure clarament que no veia res de res. Un bon element. Sempre pels matins ja el veiem a sota de l'edifici on treballavem esperant-nos per l'hora de sortir portar-nos al hotel. Tot el dia esperant-nos. NO BUSINESS deia.
També vam coneixar gent que treballava a les oficines que no tenien desperdici.
JK:
Bon element, és el que en aquell moment era el numero dos de les oficines. Porta vivint a Kampala fa 6 anys i ja té montada la vida allà.
NN:
Bona tipa, és la que ens montava totes les festes per tenir-nos distrets durant la nostra estada i realment ens va facilitar molt i molt els treballs.
DM:
Bona gent, però massa al darrera d'ell per que et faci una mica de cas o faci quelcom que necessites urgentment.
Entre molts d'altres, aquest són els que més vam tractar.
Ens van rebre amb tant braços oberts que ens van montar 3 dinars en grup a casa de cada un d'ells per celebrar lanostra arribada i la nostra feina feta.
A casa de JK vam fer una BBQ. Desde casa seva teniem unes vistes increibles del llag victoria i l'emplaçament de la casa era senzillament espectacular.
Una gran vista i una gran BBQ que ens va alegrar un poc més el viatge.
Una altra BBQ que ens van fer va ser a casa de NN, una BBQ sorpresa que no estava ni preparada ni res i que la va montar el mateix dia pero que va estar molt i molt bé també.
L'unica pena que vam tenir és que durant tots els dies que vam estar a Kamapala no vam poder fer gaire turisme, ja que per veure alguna cosa interessant a nivell de natura, el parc natural més proper que hi ha és a dos dies de camí, i en prou feines teniem 1 dia de descans setmanal per poder fer res d'això. Tot i aixi, els dies que vam estar allà va haver-hi un gran incendi a les montanyes on es troben la principal atracció naturista d'Uganda, que són els Goril.les. degut al foc que en aquells moments tenien les montanyes d'Uganda tots els goril.les van passar al país veí Rwanda i poca cosa haguessim pogut veure.
Tot i aixi amb la gent que ens va envoltar ens van fer que l'estada fos ben agradable i ens en vam sortir d'allà amb un gran gust de boca, i amb ganes de tornar per veure la gent que hi vam deixar i per poder fer tot allò que no vam poder fer.
ASPECTES INTERESSANTS LOCALS:
Facil.litat a l'hora de desplaçar-se a pèu. Si teniu problemes amb el desplaçament podreu agafar qualsevol taxi, acordant el preu abans de pujar per evitar problemes de malentesos.
Podeu disposar de taxi-moto (Boda-Boda) que hi poden anar fins a tres persones contant eln conductor.
El menjar que podreu trobar a Kampala és principalment menjar hindú ja que tot els negocis que hi ha per la ciutat, la gran majoria són d'hindus. Amb això podreu adivinar que TOTS els menjars piquen i són molt especiats. Pero no patiu que si voleu menjar menjar més semblant al que esteu acostumats podreu trobar pizzeries i coses per l'estil al centre de la ciutat.
Tota cosa que compris sempre, sempre, sempre has de posar el preu tu, ja que el preu inicial que et posin sempre serà mínim 3 vegades superior al seu preu real.
ASPECTES PER POSAR DELS NERVIS
Un dels aspectes més negatius que hem tingut a Uganda és que són molt lents en fer qualsevol cosa. Per servir plats més val que demanis el café a l'hora del primer plat per que te'l portin quan toca. Heu d'anar cargats de paciència a l'hora de dinar o sopar, perque tranquilament, per portar-te el primer plat poden tarda 20 minuts i entre plat i plat 30 min. Així que per menjar una hamburguesa o pizza o el que sigui amb una beguda t'hi pots estar fins una horeta i mitja bona.
La meva arribada Kampala (Uganda) va ser a primers de Juliol, en plena calor a Barcelona però amb temperatura força agradable a Uganda.
Vaig anar a Kampala per una estada d'uns 40 dies per fer feina.
L'arribada al hotel, de matinada, ens va caure als peus, veure el tipus d'hotel on hauriem d'estar allotjats. Era com un motel de carretera dels estats units pero a l'Àfrica, aixi que ja podeu imaginar quin tipus d'hotel era.
Al entregar-nos les habitacions vam veure que eren força grans i amb un llit molt comode, però l'entorn no acompanyava massa que diguessim.
Vam començar a fer les feines per les que haviem vingut jo i el meu grup a Kampala. Erem 4 persones i jo mateix.
La veritat és que no vam aguantar gaire al hotel i vam haver de traslladar-nos als 8 dies d'estar-hi i vam anar a allotjar-nos al Sheraton de Kampala, una mica diferent al que vam anar a parar inicialment.
Al sheraton tot va ser totalment diferent ja que és un hotel de fama internacional i que els seus serveis estan molt bé. Uns jardins espectaculars i una picineta que ja vam provar en el dia setmanal de festa que teniem.
Les feines es feien a un edifici oficial. La rebuda que vam tenir per part de tota la gent de la embaixada va ser forçaespectacular, ja que tothom ens van rebre amb els braços oberts com si ens estiguessin esperant feia temps. Els primers dies reunions i més reunions amb els responsables de les oficines on haviem de fer les feines.
Vam coneixer i fer gran amistat amb gent de la cual treballava a les oficines i que era personal local d'Uganda.
La gent que vam coneixer, en principi et miren com si fossis un mega enginyer que no poden ni acostar-se a tu, pero al mateix moment que tu mostres interès per aquestes persones, les saludes els preguntes coses, aleshores inmediatament superes aquesta barrera que ells mateixos ja apliquen pel sol fet de venir de fora.
És una gent molt afable, amable i feliç, cosa que et fa plantejar moltes coses ja que veus que realment tenen ven poc. Us posaré un exemple: -Quan marxavem a dinar ells ens preguntaven si ja marxavem i que els convidessim, nosaltres els preguntavem si no anaven a menjar, i inmediatament ens deien que no tenien diners per fer-ho. L'unic que menjen és fruita que els donen durant el dia, i com podreu entendre, de cap manera grans quantitats.
La metodologia de treball que tenen és molt curiosa. Són gent que si no estas permanent a sobre indicant-li el que han de fer no es mouen. A l'hora de fer les feines les fan pero moooooltttttttt persimuniosament. Durant tota l'estada només em trobat 3 persones que anessin de bòlid a fer feines, un d'ells en Peter.
En Peter és la persona que s'encarrega del manteniment dels edificis on es trobaven les oficines on nosaltres estavem fent les feines, un tio que no parava quiet, i en qualsevol moment que el truquessis perque necessitaves del seu ajut, et deia sempre:-"I'm comming" fos on fos, i en pocs minuts ja el tenies alla on tu el reclamaves. És amb la persona amb la que hem fet més bones migues a Kampala de la gent local i encara i mantemin el contacte via e-mail. Aquest home a nivell laboral ens ha salvat moltes vegades la vida.
Un altre dels personatges que hem conegut durant la nostra estada ha estat el que ens ha salvat de molts desplaçaments. És el nostre taxista particular a Kampala l'Elijah. Un tio que no veia tres en un burro pero que conduïa, per la nit era laseva mort absoluta, perque el veies conduïnt super concentrat i amb la mirada super fixa a la carretera, i tu podies veure clarament que no veia res de res. Un bon element. Sempre pels matins ja el veiem a sota de l'edifici on treballavem esperant-nos per l'hora de sortir portar-nos al hotel. Tot el dia esperant-nos. NO BUSINESS deia.
També vam coneixar gent que treballava a les oficines que no tenien desperdici.
JK:
Bon element, és el que en aquell moment era el numero dos de les oficines. Porta vivint a Kampala fa 6 anys i ja té montada la vida allà.
NN:
Bona tipa, és la que ens montava totes les festes per tenir-nos distrets durant la nostra estada i realment ens va facilitar molt i molt els treballs.
DM:
Bona gent, però massa al darrera d'ell per que et faci una mica de cas o faci quelcom que necessites urgentment.
Entre molts d'altres, aquest són els que més vam tractar.
Ens van rebre amb tant braços oberts que ens van montar 3 dinars en grup a casa de cada un d'ells per celebrar lanostra arribada i la nostra feina feta.
A casa de JK vam fer una BBQ. Desde casa seva teniem unes vistes increibles del llag victoria i l'emplaçament de la casa era senzillament espectacular.
Una gran vista i una gran BBQ que ens va alegrar un poc més el viatge.
Una altra BBQ que ens van fer va ser a casa de NN, una BBQ sorpresa que no estava ni preparada ni res i que la va montar el mateix dia pero que va estar molt i molt bé també.
L'unica pena que vam tenir és que durant tots els dies que vam estar a Kamapala no vam poder fer gaire turisme, ja que per veure alguna cosa interessant a nivell de natura, el parc natural més proper que hi ha és a dos dies de camí, i en prou feines teniem 1 dia de descans setmanal per poder fer res d'això. Tot i aixi, els dies que vam estar allà va haver-hi un gran incendi a les montanyes on es troben la principal atracció naturista d'Uganda, que són els Goril.les. degut al foc que en aquells moments tenien les montanyes d'Uganda tots els goril.les van passar al país veí Rwanda i poca cosa haguessim pogut veure.
Tot i aixi amb la gent que ens va envoltar ens van fer que l'estada fos ben agradable i ens en vam sortir d'allà amb un gran gust de boca, i amb ganes de tornar per veure la gent que hi vam deixar i per poder fer tot allò que no vam poder fer.
ASPECTES INTERESSANTS LOCALS:
Facil.litat a l'hora de desplaçar-se a pèu. Si teniu problemes amb el desplaçament podreu agafar qualsevol taxi, acordant el preu abans de pujar per evitar problemes de malentesos.
Podeu disposar de taxi-moto (Boda-Boda) que hi poden anar fins a tres persones contant eln conductor.
El menjar que podreu trobar a Kampala és principalment menjar hindú ja que tot els negocis que hi ha per la ciutat, la gran majoria són d'hindus. Amb això podreu adivinar que TOTS els menjars piquen i són molt especiats. Pero no patiu que si voleu menjar menjar més semblant al que esteu acostumats podreu trobar pizzeries i coses per l'estil al centre de la ciutat.
Tota cosa que compris sempre, sempre, sempre has de posar el preu tu, ja que el preu inicial que et posin sempre serà mínim 3 vegades superior al seu preu real.
ASPECTES PER POSAR DELS NERVIS
Un dels aspectes més negatius que hem tingut a Uganda és que són molt lents en fer qualsevol cosa. Per servir plats més val que demanis el café a l'hora del primer plat per que te'l portin quan toca. Heu d'anar cargats de paciència a l'hora de dinar o sopar, perque tranquilament, per portar-te el primer plat poden tarda 20 minuts i entre plat i plat 30 min. Així que per menjar una hamburguesa o pizza o el que sigui amb una beguda t'hi pots estar fins una horeta i mitja bona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
