Qué us podria dir de Yerevan? Doncs la veritat és que ben poca cosa. No he estat el suficient temps com per poder averiguar com és la ciutat o el País.
Les primeres sensacions que et venen al cap són les de Cromagnon's Land. Al cap d'uns dies penses Cromagnon's Land i a l'hora de marxar penses Cromagnon's Land.
Són una gent molt i molt tancada, sempre sembla que estiguin enfadats, et miren amb malacara pero no pas perque et tinguin una especial mania, sino que un cop parles amb ellls es veu que són aixi de cara.
L'estada en si no ha estat molt profitosa que diguem. La unica sort és que en una de les nits que vam sortir a sopar forade l'hotel ens van prometre que farian una actuació de jazz al restaurant on anavem i el final el pianista de jazz no va poder venir. La sort és que enlloc del concert de jazz, la mestressa del restaurant ens va oferir un concert totalment improvitzat de lírica, acompanyada d'un piano, senzillament espectacular. A part, el propi concert tenia un alicient especial, només hi erem 3 al restaurant, el grup i jo. Vam disfrutar com a camells escoltant-la. L'ambientació també ajudava molt en aquest cas, ja que ho va fer a la sala del menjador,que és rodona, i va apagar totes les llums dela sala, la qual estava només iluminada per una serie d'espelmes repartides per tot el restaurant. En definitiva, un gran espectacle.
Tret d'això poca cosa més a comentar de la ciutat de yerevan.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada